Fruits intocables Aquest ponent, un altre cop atrau la meva mirada, la fonedissa esfera taronja s'abroga, rere les carenes de llargues faldes amb fosca verdor, de la serra blanca. L'hivern, vell xacrós devorador de fecunditats, s'infiltra a les palpentes per tota la volta titil•lant d'un capvespre que serà fred. És l'hora dels grisos, de la penombra i els clarsobscurs, l'hora on la mirada cerca àvidament, l'encanteri, la persuasió d'una llum ignota, que potser faci germinar en la soledat, els fruits intocables que sadollen la fam. Desembre 2017 © Lletres Eduard Casas Gassó