Fruits intocables
Aquest ponent,
un altre cop atrau la meva mirada,
la fonedissa esfera taronja
s'abroga, rere les carenes
de llargues faldes
amb fosca verdor,
de la serra blanca.
L'hivern,
vell xacrós devorador de fecunditats,
s'infiltra a les palpentes
per tota la volta titil•lant
d'un capvespre que serà fred.
És l'hora dels grisos,
de la penombra i els clarsobscurs,
l'hora on la mirada
cerca àvidament,
l'encanteri,
la persuasió d'una llum ignota,
que potser faci germinar
en la soledat,
els fruits intocables
que sadollen la fam.
Desembre 2017
© Lletres Eduard Casas Gassó
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada